Valors Esportius
27 de abril de 2012
CONVOCATORIA LLIGA 2 - JORNADA 12
FUENTEALBILLA FC vsNASTIC DE PLASTIC
DIJOUS, 03 MAIG
HORA 21:10H
DIJOUS, 03 MAIG
HORA 21:10H
DIMARTS, 30 A LES 15 H
**SI A LES 21H NO SOM MINIM 8 S'ANULARA
CONVOCATS
-GUILLEM
-EIDUR
-RUDIE
-JAUME
-JOAN
-PAU
-URI
-CESCU
-LUKAS
-JAVI
NO CONVOCATS
-JORDI
-CARLOS
-MARC
-VICTOR
-
-EIDUR
-RUDIE
-JAUME
-JOAN
-PAU
-URI
-CESCU
-LUKAS
-JAVI
NO CONVOCATS
-JORDI
-CARLOS
-MARC
-VICTOR
-
CRONICA LLIGA 2 JORNADA 11 - NASTIC DE PLASTIC vs H&P
El Nàstic es presentava amb quatre reforços a causa de les nombroses baixes, potser a causa de la traumàtica derrota anterior. S’arribava al camp però, amb les ganes i motivació necessàries per retrobar-se amb la victòria, després que el Madrid alegrés una setmana difícil, a l’espera de la decisió de’n Pep.
Començava el partit i el Nàstic semblava que dominava la pilota, i als pocs minuts l’equip rival ja començava a protestar a l’àrbitre i a queixar-se reiterativament, intentant utilitzar la tàctica mourinhiana. Però el Nàstic va seguir jugant i va aconseguir marcar mitjançant el Marc, que està en ratxa.
L’equip seguia arribant, però es fallaven algunes ocasions clares, i ja se sap que qui perdona ho paga. El partit era força físic i el rival seguia posant molt el cos, protestant molt i fent faltes. L’àrbitre sobrepassat per la situació, treia alguna targeta groga sense gaire convicció, però el Nàstic es va aïllar per no desconcentrar-se. En una de les protestes que l'àrbitre va mostrar targeta groga, va cridar el jugador “ el cinco!”, aquest es va girar i va veure la cartolina, i just al marxar el jugador va dir “por el culo...” sense que l’àrbitre ho sentís, o fent cas omís.
Després d’una jugada de lluita el Marc feia el segon, sense arrugar-se va posar la cama a una bola dividida, i amb més força que el defensor, la pilota va acabar entrant davant les protestes una vegada més del rival.
Semblava que el Nàstic tenia el partit controlat, amb el rival força desesperat a punt de l’atac d’histèria. Tot i així, abans del descans i en una de les poques jugades en atac de l’H&P en el primer temps, un moment de relaxació va fer que un davanter rival es trobés amb la pilota a l’àrea amb el porter batut, i marqués a plaer.
S’arribava el descans però, amb la seguretat que podíem endur-nos la victòria, amb quatre reforços de luxe que anaven de meravella per un partit força físic.
La segona part però, la pilota va canviar de peus i l’adversari dominava el partit. El Nàstic però estava ben posicionat al camp, intentant no perdre les marques defensives i gràcies també al Pau, que va fer unes quantes parades de mèrit per no perdre el costum, en una segona part a la defensiva i intentant sortir al contraatac. Fins que en una jugada va rebre la pilota l’Ali i quedant-se lliure de marcatge a la cantonada de l’exterior de l’àrea, va veure el porter un pel avançat i va llençar una pilota picadeta, picadeta, que va entrar per sobre el porter pel segon pal. Un golàs de vaselina que posava el 3 a 1 al marcador i que semblava calmar una mica els ànims.
Tot i així el rival no es va arronsar i va seguir atacant, finalment ja amb quatre jugadors a l’atac i deixant només dos defensors.
El Nàstic però no va saber aprofitar algun contraatac amb superioritat numèrica, que hauria sentenciat el matx.
Ja cap al final del partit, el rival va posar més pressió fent el segon gol i seguia a l’àtac amb pilotes aèries o de jugada per la banda.
L’última jugada, no apte per a cardíacs, després d’una centrada al segon pal, el rival va controlar la pilota lliure de marcatge a l’interior de l’àrea, i va tenir temps de controlar i xutar, però la defensa va sortir a tapar-lo i ho va aconseguir el Guillem Pujol amb les parts baixes, però amb la mala sort que el rebot va anar a parar al mateix jugador, i en l’última alenada d’aire el Guillem va tornar a sortir amb tot i es va emportar pilota i rival junts sense donar opcions a que xutés, i una allau de protestes d’un possible penal, va fer que l’àrbitre se’n cansés i xiulés el final del partit.
Partit molt treballat i sense caure al parany de les protestes.
Gran Nàstic, gran victòria, va per tu Pep, tot i que tres dels quatre reforços d’ahir eren merengues (i pel Javi Márquez també, que sinó els pericos s’enfaden).
Començava el partit i el Nàstic semblava que dominava la pilota, i als pocs minuts l’equip rival ja començava a protestar a l’àrbitre i a queixar-se reiterativament, intentant utilitzar la tàctica mourinhiana. Però el Nàstic va seguir jugant i va aconseguir marcar mitjançant el Marc, que està en ratxa.
L’equip seguia arribant, però es fallaven algunes ocasions clares, i ja se sap que qui perdona ho paga. El partit era força físic i el rival seguia posant molt el cos, protestant molt i fent faltes. L’àrbitre sobrepassat per la situació, treia alguna targeta groga sense gaire convicció, però el Nàstic es va aïllar per no desconcentrar-se. En una de les protestes que l'àrbitre va mostrar targeta groga, va cridar el jugador “ el cinco!”, aquest es va girar i va veure la cartolina, i just al marxar el jugador va dir “por el culo...” sense que l’àrbitre ho sentís, o fent cas omís.
Després d’una jugada de lluita el Marc feia el segon, sense arrugar-se va posar la cama a una bola dividida, i amb més força que el defensor, la pilota va acabar entrant davant les protestes una vegada més del rival.
Semblava que el Nàstic tenia el partit controlat, amb el rival força desesperat a punt de l’atac d’histèria. Tot i així, abans del descans i en una de les poques jugades en atac de l’H&P en el primer temps, un moment de relaxació va fer que un davanter rival es trobés amb la pilota a l’àrea amb el porter batut, i marqués a plaer.
S’arribava el descans però, amb la seguretat que podíem endur-nos la victòria, amb quatre reforços de luxe que anaven de meravella per un partit força físic.
La segona part però, la pilota va canviar de peus i l’adversari dominava el partit. El Nàstic però estava ben posicionat al camp, intentant no perdre les marques defensives i gràcies també al Pau, que va fer unes quantes parades de mèrit per no perdre el costum, en una segona part a la defensiva i intentant sortir al contraatac. Fins que en una jugada va rebre la pilota l’Ali i quedant-se lliure de marcatge a la cantonada de l’exterior de l’àrea, va veure el porter un pel avançat i va llençar una pilota picadeta, picadeta, que va entrar per sobre el porter pel segon pal. Un golàs de vaselina que posava el 3 a 1 al marcador i que semblava calmar una mica els ànims.
Tot i així el rival no es va arronsar i va seguir atacant, finalment ja amb quatre jugadors a l’atac i deixant només dos defensors.
El Nàstic però no va saber aprofitar algun contraatac amb superioritat numèrica, que hauria sentenciat el matx.
Ja cap al final del partit, el rival va posar més pressió fent el segon gol i seguia a l’àtac amb pilotes aèries o de jugada per la banda.
L’última jugada, no apte per a cardíacs, després d’una centrada al segon pal, el rival va controlar la pilota lliure de marcatge a l’interior de l’àrea, i va tenir temps de controlar i xutar, però la defensa va sortir a tapar-lo i ho va aconseguir el Guillem Pujol amb les parts baixes, però amb la mala sort que el rebot va anar a parar al mateix jugador, i en l’última alenada d’aire el Guillem va tornar a sortir amb tot i es va emportar pilota i rival junts sense donar opcions a que xutés, i una allau de protestes d’un possible penal, va fer que l’àrbitre se’n cansés i xiulés el final del partit.
Partit molt treballat i sense caure al parany de les protestes.
Gran Nàstic, gran victòria, va per tu Pep, tot i que tres dels quatre reforços d’ahir eren merengues (i pel Javi Márquez també, que sinó els pericos s’enfaden).
20 de abril de 2012
CONVOCATORIA LLIGA 2 - JORNADA 11
NASTIC DE PLASTIC vs H&P
DIJOUS, 26 ABRIL
DIJOUS, 26 ABRIL
HORA 22:05H
DATA MAXIMA PER FER LA CONVOCATORIA
DIMARTS, 24 A LES 15 H
**SI A LES 21H NO SOM MINIM 8 S'ANULARA
CONVOCATS
-PAU
-RUDIE
-GUILLEM
-MARC
-CARLOS
-JORDI
-
-GUILLEM RIO
-RICARD
-ALI
-JAVI RIO
-
NO CONVOCATS
-JOAN
-JAUME
-EIDUR
-VICTOR
-URI
-
-RUDIE
-GUILLEM
-MARC
-CARLOS
-JORDI
-
-GUILLEM RIO
-RICARD
-ALI
-JAVI RIO
-
NO CONVOCATS
-JOAN
-JAUME
-EIDUR
-VICTOR
-URI
-
CRONICA LLIGA 2 JORNADA 10 - TATANKA vs NASTIC DE PLASTIC
Nit fosca, tan fosca que la podríem deixar en el oblit.
Un cop fort psicològic per un Nàstic que s'ensorra cada vegada més en una dinàmica negativa on es difícil trobar la sortida.
Altre cop el rival més dur de la temporada torna ha imposar la seva força bruta remarcant el seu clar domini en la lliga.
Replet de reforços, com ja és habitual en els darrers partits, l’equip plantava cara a un Tatanka sense canvis i alhora innecessaris.
Des del xiulet inicial fins al final del partit es podria resumir en una pluja de gols de part dels rivals, sense donar opció a una possible reacció del Nàstic.
Rebuscant entre mig de tanta pólvora, destacar 3 gols dels nostres, un del Uri amb un xut esplèndid des de la llarga distància a prop de la banda, creuant l’esfèrica al pal llarg de la porteria, picant amb força i cap a dins, imparable per una reacció impossible del porter.
Els altres 2 a càrrec d’en Marc, ressaltant el primer amb una jugada personalesmunyint-se entre envestides i colant-se dins la cuina.
Poca cosa més a dir en un partit on el joc dur i la potència física devastadora són autors d’un resultat aterrador.
L’equip torna a caure davant d’un adversari destructor i amb la derrota més contundent de l’era Nàstic.
Un cop fort psicològic per un Nàstic que s'ensorra cada vegada més en una dinàmica negativa on es difícil trobar la sortida.
Altre cop el rival més dur de la temporada torna ha imposar la seva força bruta remarcant el seu clar domini en la lliga.
Replet de reforços, com ja és habitual en els darrers partits, l’equip plantava cara a un Tatanka sense canvis i alhora innecessaris.
Des del xiulet inicial fins al final del partit es podria resumir en una pluja de gols de part dels rivals, sense donar opció a una possible reacció del Nàstic.
Rebuscant entre mig de tanta pólvora, destacar 3 gols dels nostres, un del Uri amb un xut esplèndid des de la llarga distància a prop de la banda, creuant l’esfèrica al pal llarg de la porteria, picant amb força i cap a dins, imparable per una reacció impossible del porter.
Els altres 2 a càrrec d’en Marc, ressaltant el primer amb una jugada personalesmunyint-se entre envestides i colant-se dins la cuina.
Poca cosa més a dir en un partit on el joc dur i la potència física devastadora són autors d’un resultat aterrador.
L’equip torna a caure davant d’un adversari destructor i amb la derrota més contundent de l’era Nàstic.
13 de abril de 2012
CRONICA LLIGA 2 JORNADA 9 - NASTIC DE PLASTIC vs JUEVES TRAMPA
Jueves Trampa, un cop més. El nom d’aquest rival descriu a la perfecció el que la temporada està representant per al Nàstic. Dijous rere dijous, l’equip verd té més problemes per fer una convocatòria en condicions, mentre que els rivals, cada setmana són més alts, més ràpids, més forts i més bons. Només amb set jugadors convocats per les baixes d’última hora d’en Guillem, malalt, i en Víctor, en Joan va portar en Pau, un fitxatge d’última hora com a reforç.
El rival va saltar al camp només cinc jugadors al camp, fet que va encendre una espurna d’optimisme en el Nàstic, però en un tres i no res, els dos equips ja jugaven set contra set. El patiment començava i l’única alternativa era encendre-li un ciri a Sant Pau i resar per gaudir d’una bona contra. El JT arribava amb una facilitat extraordinària, creant una ocasió rere l’altra, xutant de dins de l’àrea, de lluny, per l’esquerra, per la dreta, del dret i de l’inrevés. Però en Pau, aquest tros de porter que podria acabar amb el debat de Valdés o Casillas, que l’Abramovitx no ha fitxat perquè ningú no li ha parlat de les lligues de Catalonia Sports, i que sembla que tingui quatre mans com el déu Xivá, es mostrava imbatible. “Este portero se lo para todo” deia el número deu del JT amb cara d’incredulitat. Es nota que no hi està acostumat, però els del Nàstic el miracle del 0 a 0 a la mitja part, després que el rival xuti més de deu cops a porta, ja l’hem vist uns quants cops.
A la segona, amb l’equip verd més aviat vermell per l’esforç i la lluita, la lògica es va acabar imposant. El JT va marcar dos gols sense gaire oposició. La bona notícia per al Nàstic era l’arribada d’en Rudie, que aportava pulmó i velocitat a l’equip. Llavors va passar una cosa que no semblava al guió, en una jugada “Zona Zàpping”, plena de refusos i mistos a l’àrea rival, en Jaume va aprofitar un rebot per marcar amb una “xilena estil Nàstic”, des de terra i amb oportunisme, per escurçar diferències. El Nàstic va despertar i després d’una contra amb parets ben trenades i combinacions es va plantar a l’àrea rival i va tenir l’empat a les botes. Aquest rampell d’energia va ser el principi de la fi. Poc després, el JT va marcar el tercer i va sentenciar el partit. Final, dutxeta i Sehari. I la setmana que ve el Tatanka, possiblement amb Pau, Rudie i Guillem de baixa. Que no ens passi res.
El rival va saltar al camp només cinc jugadors al camp, fet que va encendre una espurna d’optimisme en el Nàstic, però en un tres i no res, els dos equips ja jugaven set contra set. El patiment començava i l’única alternativa era encendre-li un ciri a Sant Pau i resar per gaudir d’una bona contra. El JT arribava amb una facilitat extraordinària, creant una ocasió rere l’altra, xutant de dins de l’àrea, de lluny, per l’esquerra, per la dreta, del dret i de l’inrevés. Però en Pau, aquest tros de porter que podria acabar amb el debat de Valdés o Casillas, que l’Abramovitx no ha fitxat perquè ningú no li ha parlat de les lligues de Catalonia Sports, i que sembla que tingui quatre mans com el déu Xivá, es mostrava imbatible. “Este portero se lo para todo” deia el número deu del JT amb cara d’incredulitat. Es nota que no hi està acostumat, però els del Nàstic el miracle del 0 a 0 a la mitja part, després que el rival xuti més de deu cops a porta, ja l’hem vist uns quants cops.
A la segona, amb l’equip verd més aviat vermell per l’esforç i la lluita, la lògica es va acabar imposant. El JT va marcar dos gols sense gaire oposició. La bona notícia per al Nàstic era l’arribada d’en Rudie, que aportava pulmó i velocitat a l’equip. Llavors va passar una cosa que no semblava al guió, en una jugada “Zona Zàpping”, plena de refusos i mistos a l’àrea rival, en Jaume va aprofitar un rebot per marcar amb una “xilena estil Nàstic”, des de terra i amb oportunisme, per escurçar diferències. El Nàstic va despertar i després d’una contra amb parets ben trenades i combinacions es va plantar a l’àrea rival i va tenir l’empat a les botes. Aquest rampell d’energia va ser el principi de la fi. Poc després, el JT va marcar el tercer i va sentenciar el partit. Final, dutxeta i Sehari. I la setmana que ve el Tatanka, possiblement amb Pau, Rudie i Guillem de baixa. Que no ens passi res.