NOTICIES

FOTOS PARTIT NASTIC vs REYES DEL CAÑO LLIGA 2-JORNADA 1 DEL EIDUR

https://picasaweb.google.com/112600729387429281953/NasticVsReyesCanoTemp1112Lliga2Jornada1?authkey=Gv1sRgCL-niN7X4YCdmwE#slideshow/5707875846344100770

CONVOCATORIA LLIGA 2 - JORNADA 2

TATANKA vs NASTIC DE PLASTIC
DIJOS, 16 DE FEBRER

HORA 23:00H

DATA MAXIMA PER FER LA CONVOCATORIA

DIMARTS, 14  A LES 15 H

**SI A LES 21H NO SOM MINIM 8 S'ANULARA

CONVOCATS

-PAU
-JAUME
-JOHAN
-RUDIE
-JORDI
-CARLOS
-ORIOL
-MARC
-ALEIX
-SERGI
-
-NO CONVOCATS

-GUILLEM

-VICTOR
-EIDUR
-
JUGADORS

CRONICA LLIGA 2 JORNADA 1 - NASTIC DE PLASTIC vs REYES DEL CAÑO

CRONICA A CARREC DEL EIDUR

Com si portessim la samarreta blaugrana i no la verda.
La d'aquesta temporada.
La del Barça que es va deixar empatar a Donosti, contra el Milan, a can pericu...aquesta és la que portava posada ahir el Nàstic.
La de l'equip que tot ho té, que perdona i perdona i que rep l'empat com un gerro d'aigua freda com la nit.
Una glopada gelada que no ha de congelar-nos les idees i ja emmig de la sauna de la dutxa teníem clar que els dos punts perduts no eren l'important sinó el joc de l'equip en una nit nòrdica.

Una rebrincada al turmell li va donar minuts a la banda al cronista que va poder apreciar com l'inici del matx va ser de tanteig i estudi. Un panorama que sovint ens acaba portant mal de caps i així va ser, solventats acrobàticament per Sant Pau que quan arriba les treu increïblement i quan no fa una pregària als pals perquè escupin les pilotes cap enfora. Per sort en Pau és sant i no dimoni perquè sinó tot l'equip seria fulminat per un llamp per deixar-lo venut per culpa de badar i protestar i no estar a l'aguait en el llançament ràpid d'una falta.
Però el Nàstic va pujar-se les mitgetes, es va alçar i va anar a l'atac.
En Marc no va arrribar per poc a una centrada d'en rudi per la banda.
 I aquest últim, ahir pletòric de decisió va tirar pel dret i en un eslàlom ple de coratge va empatar el partit.
Bones sensacions i cap al descans sense descans.
 El fred era el fred i millor no estar gaire temps aturats.


La segona part va ser un rosari d'ocasions tan extens com per fer un resum televisiu de mitja hora i deixar els espectadors amb les mans al cap. Un xutàs d'en Jordi amb una potència inusitada fora per poc, triangulacions que acabaven en uns contra uns amb el porter, una d'en Rudie massa alt, una d'en Marc al cos del porter que també juga i en un d'aquestes que l'àrbitre, que era dels de xiular per no avorrrir-se, que marca penal per un desequilibri d'aquells de moviola i tota la setmana de polèmica si fos un Barça-Madrid. L'Uri que el xuta bé però el porter gasta el comdí de l'aturada de l'any.
El Nàstic volia guanyar què carai i una falta a en Jaume que no va xiular l'àrbitre va donar lloc a un segon de dubte que va aprofitar l'equip per fer una contra diabòlica que va acabar amb un dos contra u que en Rudie i en Victor van acabar convertint en gol.
Quant falta àrbitre<' 6 minuts. Buff, molt de temps. Però en vam tenir un parell de claríssimes. Com el Barça no sabem contemporitzar el joc. Aguantar. Perdre temps. Quant falta àrbitre? Dos minuts,
I aquí ens van empatar aprofitant un segon de relaxació defensiu.
Un segon que no ha de fer-nos oblidar que en un dels dies més freds, amb un vent absolutament incontrolable que feia el que volia en la pilota, en el retorn de molts jugadors que feia temps que no jugaven...el Nàstic va ser més que mai el Nàstic.
Empat amb regust a victòria.