NOTICIES

CONVOCATORIA LLIGA 2 - JORNADA 3

H&P vs NASTIC DE PLASTIC
DIJOUS, 23 DE FEBRER

HORA 20:15H

DATA MAXIMA PER FER LA CONVOCATORIA

DIMARTS, 21  A LES 15 H

**SI A LES 21H NO SOM MINIM 8 S'ANULARA

CONVOCATS

-JAUME
-PAU
-JORDI
-RUDIE
-URI
-CARLOS
-VICTOR
-GUILLEM
-AMIC GUILLEM
-
NO CONVOCATS

-GUILLEM
-EIDUR
-MARC
-JOAN
-

JUGADORS

CRONICA LLIGA 2 JORNADA 2 - NASTIC DE PLASTIC vs TATANKA

CRONICA PER ORIOL CARDUS

El partit va començar tard i fred per l’hora i la falta de jugadors rivals que arribaven tard d’un altre partit i, potser per això, el tatanka va començar més fort i entonat que el nàstic, perquè ja venien escalfats.

Als pocs minuts de joc un Nàstic encara descolocat es va veure sorprès per una jugada del punta rival que, en plan Llorente i jugant bé amb el seu cos, es va escapar del marcatge defensiu i la va enxufar al pal llarg. 1-0 i res a retreu-re-li al Pau.

El Nàstic, tocat (els més pessimistes recordaven els 6-1 encaixats de la primera lliga), va passar uns minuts desorientat, però no li va perdre mai la cara al partit i amb un parell de contratacs ben portats (la millor arma d’aquest Nàstic) va posar la porteria del tatanka en perill. Llàstima que la punteria dels verds no era la més afinada de la nit.

Cap al minut 20, en una jugada desafortunada, l’Uri es va anticipar per tallar el pase cap al 9 del tatanka, però no es va entendre amb el Pau i la pilota va acabar al fons de la xarxa. Gol en pròpia porta i, una vegada més, res a retreu-re-li al porter.

La mala notícia era el 2-0, la bona, que el Nàstic de les segones lligues és molt més fort que el de les primeres i el que abans hagués significat una rendició, ara suposa una motivació extra.

Els darrers minuts de la primera part van acabar amb 2 clares ocasions del Nàstic que seguia portant el perill a la porteria rival.

L’Actitud hi era, faltava la sort.

La segona part va començar amb un Nàstic molt més ofensiu, un Nàstic que la tenia més que el tatanka, un Nàstic que arriscava i atacava i no només amb contratacs, sinó pujant amb tot l’equip.

Tant ho va intentar que a vegades la defensa quedava desguarnida i el pau va haver de solucionar alguns atacs en superioritat numérica del líder de la primera lliga. Desgraciadament, en un d’aquests contratacs del tatanka, el Johan es va veure sol defensant i no va poder evitar cometre penalti sobre el davanter taronja. 3-0 i, no cal dir-ho, res a retreu-re-li al Pau (de fet, fins i tot va encertar la direcció del xut i, segons les seves pròpies paraules “si hagués xutat més fluix i menys colocat l’hauria parat!”).

El partit, ara sí, semblava dat i beneït i a les cases d’apostes de Londres es pagava millor el 4-0 que el 3-1, però, sorprenentment, en comptes d’enfonsar el Nàstic, el tercer gol li va tocar l’orgull convençut com estava que aquell resultat no reflectia el que s’havia vist al terreny de joc.

Tirant de cor i apelant al “espíritu de juanito” els verds es van llançar a per totes i, en només 2 minuts, van marcar 2 gols: primer l’Aleix de córner (algú recorda un gol de córner del Nàstic?) i després l’Uri a porteria buida rematant un gran centro del Rudie (el 5 es treia així una mica l’espineta del gol en pròpia porta, tot i que després del penalti de la setmana passada es comenta que està una mica deprimit!).

Quedaven 5 minuts, els 5 minuts més llargs de la vida del tatanka, que no la veia, no la tenia, no la tocava, no la treia. 5 minuts que van ser un atac i gol del nàstic que assetjava la porteria rival com les tropes de mórdor assetjaven minas tirith, 5 minuts en els que els jugadors del tatanka es posaven nerviosos, es començaven a criticar entre ells, es queixaven a l’arbitre i la treien “al pelotazo”.

Ara sí que a les cases d’apostes la gent creia en el 3-3, i potser hauria arribat si el partit hagués durat 5 minuts més o si les forces no estessin tan justes al final dels 50 minuts. Al final el gol en pròpia porta i el penalti van pesar massa, 3-2 pel tatanka, però amb sensacions bones pel nàstic que davant del líder havia tingut opcions fins l’últim moment. L’hivern comença a passar i s’apropa la primavera i sembla que serà una primavera més verda que mai perquè, o ahir el líder no era el líder o el nàstic és més fort del que es recorda des de fa molt de temps.