CRÒNICA A CÀRREC D’EN PAU
Nit gèlida a Can Colapi.
El Nàstic afrontava el seu últim partit de lliga amb moltes baixes que van ser suplides per Abellán, Xavi i Sergi, germà del Carlos.
Comptàvem amb el retorn de Pau a la porteria després de 2 mesos de lesió i posterior recuperació.
Malgrat el fred siberià que assolava el camp, el Nàstic sortí enxufat, disposat a donar-ho tot, com sempre, i així va ser com després de comptar amb nombroses ocasions i amb el control de la pilota, va arribar el primer gol dels blanc-i-verds, i més tard, el segon, obres de Rudie i Marc. El Nàstic començà a afluixar i a no matar el partit, i l'equip rival aprofità una jugada de desconcert per tota l'àrea per introduir la bola al fons de la xarxa entre tots els jugadors. 1-2 Acabava la primera part.
Al començar la segona, el Nàstic sortí controlant la pilota en tot moment i en un contra per la dreta, Sergi feu un canvi de banda davant la pujada d'Abellán que creuà la pilota amb un toc sutil que picà al pal i s'introduí poc a poc a la porteria rival.
A partir de llavors, A.C. Muro despertà i començà el setge a la porteria de Pau. Això ho aprofità el Nàstic per sortir a la contra marcant un altre gol.
Xavi fou el que xutà a peus de Marc la bimba amb un xut fort.
L'equip rival sortí amb més força que mai i aconseguiren un gol més al seu marcador, però no serví de gaire, ja que en un córner, Sergi centrà al segon segon pal on Xavi l'estava esperant i de bolea empalmà la pilota que es colà per sobre el cap del porter que ni la veié. 2-5, partit molt merescut pel Nàstic que la tocà i distribuí bé.
Podríem tenir la tita com un cacahuet, però ja us ho puc assegurar que el cap, ben alt!
Força Nàstic!
