Mail enviat per l ´Uri, el passat 12, Juny!!!!Estimats amics,
com va tot per barcelona? espero que bé, rebé i encara més que això. Sapigueu que jo reso cada dia per vosaltres mentre passejo per aquests paisatges tan macos que aquest país tan desconegut per mi em brinda cada dia. Ara sóc a Burgos, ciutat no més acollidora que un llit d'hortigues al costat d'una autopista en hora punta, però ciutat del camí al cap i a la fi. No ho dirieu mai, però resulta que la relació Paisatge meravellós - poble desastrós és una màxima en aquestes terres i, de fet, ja he descobert uns quants pobles on, si algun dia em vull llevar sa vida, acudiré uns dies per canviar d'opinió!!!! Malgrat tot, fora d'això, el camí fins aquí ha sigut brutal, sobretot pel que fa als paisatges i també a la gent que t'hi trobes... No tinc temps per escriure aquí tot el que he viscut fins ara (sobretot tenint en compte que 20 minuts d'interné costen 1 euro pelegrí!!!) perquè de fet mereixeria un llibre sencer amb pròleg i epíleg, però ja tindrem temps de xerrar a sa voreta del foc amb una cerveseta a sa ma!!!! només us diré que "Això és impagable!!!" Pel que fa als meus progressos espirituals (perquè sí, estimats amics, "motivos espirituales és el que posa en el meu passaport pelegrí) van fent. els primers dies es meu cervell era un torrewnt de revelacions tan gran que a vegades creia que no podria assimilar-ho tot i hauria de tornar a peu, però per sort les coses s'estan posant a ritme i ara les revelacions venen més pausades... l'únic tema són els somnis perturbadors que tinc cada nit de tres en tres i que a vegades fan que un no sàpiga si és pitjor dormir o quedar-se despert gaudint del mundial de roncadors que tenim als albergs... Perquè a la pregunta "Pot un humà roncar de manera tal que certs animals de varies tonelades fugin espantats?" la resposta no és altra que "Sí, germans, sí". De fet l'altre dia vaig veure una ovella que dormia a escassos metres de l'alberg intentant fotre's un tret al cap!!! Per sort les ovelles no tenen dits prènsils i tot va quedar en un ensurt i una prescripció mèdica per 10 sessions de psicoteràpia!!!! però així és el camí i jo ho accepto com a hbon pelegrí!!!! Així doncs queda dit que la part espiritual va endavant, fent-se a foc lent, però no volem pas treure conclusions precipitades i per això ja hi haurà mails més endavant. Ara només em queda dir per als que dubtaven de sa meua fortalesa física (jo entre ells) que de moment (i espero que segueixi així!!!) Uri 1 - Butllofes 0, la qual cosa m'omple de satisfacció després de més de 200 kilòmetres i tenint en compte que aquí cada tarda es veuen alguns peus que riute'n tu de "les damoiselles d'avignon"!!!! El secret? em fa vergonya dir-ho, però no és altre que la vaselina, producte fins ara menystingut per mi però que resulta de gran utilitat!!!!! I aquesta és una altra lliçó del camí: "no et mofis de res o t'ho pots haver d'acabar menjant amb patates!!!!" Dit això només us diré que ara sembla que ve la part més dura del camí, el páramo castellano, és a dir etapes planes, rectes, avorrides, al costat de la carretera i amb un sol que flipes (30 graus a l'ombra) que no només et fan dubtar de per què ets aquí sinó també de coses tan fonamentals com "té la vida algun sentit?" o "podria la balena jubarta enfrontar-se al musculman i guanyar sense sortir de l'aigua?"... sé que us semblaràn reflexions extranyes pròpies d'un boig, però intenteu vosaltres a caminar 8 kms per un polígon industrial a 30 graus, després de recórrer 22 kms a peu, sense aigua i amb un amic pelegrí que va dient "podria ser pitjor" i ho entendreu!!!! Per sort la promesa de galícia, les terres verdes i fresques, amb es seu menjar i vi privilegiats mantenen l'esperança en la travessia del desert!!!!! Així doncs, com que ja em faig pesat i se m'acaba el temps del crèdit, us desitjo que seguiu bé i feliços, que estimau sa vostra vida i la des vostres germans i que quan aneu a dormir dedicau un segon a recordar es vostre am9ic pelegrí, el qual possiblement estigui analitzant els sons guturals d'algun ésser viu la naturalesa dels quals s'escapa a la ciència!!!! petons com melons i abraçades agermanades uri pelegrí (aquest és el mail de la meva vida on més vegades he escrit "pelegrí" i també el primer on parlo de la balena jubarta!!!!) PD.- "El Quijote" és una obra mestra!!! De fet empetiteix tot el que he llegit abans.
Ja us explicaré la meva teoria de que en realitat el va escriure william shakespeare!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario