Dos mesos i dos dies. Sembla impossible però aquest és el temps que s'ha tirat el Nàstic sense sentir el gust de la victòria. Equip antagònic on els hi hagi o guanyem (6) o perdem (9). Per sort vam tornar al camí de la victòria. Possiblement en una de les nits més fredes de la temporada l'equip va recuperar sensacions perdudes en aquesta travessia pel desert del final de la primera lliga. Esperem que Adebayor no resulti al madrid com els germans Rio han sortit al Nàstic. Grans aturades amb mans, peus i sortides del Javi i saber fer, col·locació, ganes i dos gardeles amb l'esquerra d'en Guillem. La resta de l'equip va jugar amb la seriositat demanada per la categoria i la seva millor arma va ser no caure en les contínues provocacions dels rivals. Un parell d'energúmens van treure de polleguera el Nastic i fins i tot a alguns dels seus propis companys. Un d'ells fins i tot es va autoexpulsar quan li van recriminar la seva actuació. Últimament els equips es queixen que ens queixem molt a l'àrbitre. Potser si que ho fem (tampoc exageradament). però d'aquí a intents d'agressió i agressions verbals hi ha una frontera que mai de la vida haurien de creuar els rivals. Felicitats a tot l'equip, per no caure en la provocació, i per recuperar la fam de victòria Visca el Nàstic!
3 comentarios:
Visca!
Les millors són les cròniques que acaben en vitòria!!!
Volia dir "victòria", l'Alabés no està per a massa alegries :-)
Publicar un comentario