Abans de res i com que la ocasió s'ho mereix convertirem la crònica en multisensorial: clickeu aquí i tingueu la pàgina en segon pla.
http://www.youtube.com/watch?v=z0qAW6w6tqI&feature=related
Ja sona el piano? Doncs prosseguim.
El camí ha estat dur. Perduts en la foscor de la derrota, nervis, males cares i impotència ens apareixien il·luminats com espectres . Tot era negre. Braços caiguts, dutxes en silenci, sempre la mateixa resposta "No" a la mateixa pregunta: "heu guanyat?". A la cinquena temporada a futbol 7...el pou infinit. Després de 9 lligues, la pitjor ratxa: 6 partits seguits tastant l'amargor de la derrota.
El dia s'havia viscut amb expectativa. Els més tendents al desànim la pluja insistent els recordava la tristor de la desfeta...Els més optimistes somiaven amb el dia perfecte. Pararà de ploure? Com estarà el camp? Les gotes van fer una escletxa i l'atzar va voler que una foto d'equip immortalitzés el que podia ser EL dia. Ningú va pensar el contrari.
La pilota va començar a moure's ràpida, emocionada, contenta de ser alliberada. Els controls eren difícils però les passades fàcils. Podia ser el dia perfecte...però a mitjan primera part un atac dels rivals va acabar amb un davanter encarant en Pau i l'Eidur empentant-lo amb l'esperança del desequilibri i el risc de la caiguda. Penal i partit costa amunt. L'enèssima vegada...
Però havia de ser-ho, havia de ser el nostre dia. Així que ens vam aixecar i vam buscar la xarxa contrària. Amb les ganes i la il·lusió de qui creu. I així va arribar el gol d'en Jordi. Una jugada per l'esquerra va acabar amb ell davant del porter. No li van tremolar les cames. Pilota cap a dins i partit empatat.
Però en volíem més. No som conformistes. Són molts anys lluitant plegats i mai hem deixat de buscar la porteria rival. En Marc va interceptar una passada d'un defensa i amb l'esquerra va dedicar un gol a la divinitat dels impossibles. 2a1 al descans.
A la represa no va faltar l'èpica de les aturades d'en Pau. Ell ha estat qui més ens ha fet creure que havíem de creure.
Ja ha acabat la cançó? Doncs posem-nos místics que el triomf està a punt de confirmar-se, endavant la guitarra:
http://www.youtube.com/watch?v=WIF4_Sm-rgQ
Amb alguna oportunitat més d'uns i altres. La defensa posant-se en mode "Desesperada", pilotes lluny, talls miraculosos i la suor de tots confonent-se amb la pluja que tornava a caure del cel...van anar passant els minuts fins que l'àrbitre va xiular el final i el xiulet va sonar amb els compassos de l'hallelluyah de Jeff Buckley.
Mai hem baixat els braços, no hem caigut en la trampa del victimisme. Som el Nàstic. Un equip petit però sense por.
No mirem enrera, mirem endavant. Cap a l'horitzó. On el cel plujós d'aquest matí ens crida: Al·leluia!
http://www.youtube.com/watch?v=z0qAW6w6tqI&feature=related
Ja sona el piano? Doncs prosseguim.
El camí ha estat dur. Perduts en la foscor de la derrota, nervis, males cares i impotència ens apareixien il·luminats com espectres . Tot era negre. Braços caiguts, dutxes en silenci, sempre la mateixa resposta "No" a la mateixa pregunta: "heu guanyat?". A la cinquena temporada a futbol 7...el pou infinit. Després de 9 lligues, la pitjor ratxa: 6 partits seguits tastant l'amargor de la derrota.
El dia s'havia viscut amb expectativa. Els més tendents al desànim la pluja insistent els recordava la tristor de la desfeta...Els més optimistes somiaven amb el dia perfecte. Pararà de ploure? Com estarà el camp? Les gotes van fer una escletxa i l'atzar va voler que una foto d'equip immortalitzés el que podia ser EL dia. Ningú va pensar el contrari.
La pilota va començar a moure's ràpida, emocionada, contenta de ser alliberada. Els controls eren difícils però les passades fàcils. Podia ser el dia perfecte...però a mitjan primera part un atac dels rivals va acabar amb un davanter encarant en Pau i l'Eidur empentant-lo amb l'esperança del desequilibri i el risc de la caiguda. Penal i partit costa amunt. L'enèssima vegada...
Però havia de ser-ho, havia de ser el nostre dia. Així que ens vam aixecar i vam buscar la xarxa contrària. Amb les ganes i la il·lusió de qui creu. I així va arribar el gol d'en Jordi. Una jugada per l'esquerra va acabar amb ell davant del porter. No li van tremolar les cames. Pilota cap a dins i partit empatat.
Però en volíem més. No som conformistes. Són molts anys lluitant plegats i mai hem deixat de buscar la porteria rival. En Marc va interceptar una passada d'un defensa i amb l'esquerra va dedicar un gol a la divinitat dels impossibles. 2a1 al descans.
A la represa no va faltar l'èpica de les aturades d'en Pau. Ell ha estat qui més ens ha fet creure que havíem de creure.
Ja ha acabat la cançó? Doncs posem-nos místics que el triomf està a punt de confirmar-se, endavant la guitarra:
http://www.youtube.com/watch?v=WIF4_Sm-rgQ
Amb alguna oportunitat més d'uns i altres. La defensa posant-se en mode "Desesperada", pilotes lluny, talls miraculosos i la suor de tots confonent-se amb la pluja que tornava a caure del cel...van anar passant els minuts fins que l'àrbitre va xiular el final i el xiulet va sonar amb els compassos de l'hallelluyah de Jeff Buckley.
Mai hem baixat els braços, no hem caigut en la trampa del victimisme. Som el Nàstic. Un equip petit però sense por.
No mirem enrera, mirem endavant. Cap a l'horitzó. On el cel plujós d'aquest matí ens crida: Al·leluia!
8 comentarios:
eii moltes felicitats !!
bon photoshop !! ejeje
Al·leluia!!!!!!
Tio.... la pell de gallina... massa bèstia!
jajaja molt bona !
vinga nastic endavant !
Que es preparin els Jueves Trampa, que vénen els Dijous Al·leluia!
estic plorant tius...
dijous que ve ho donarem tot un altre cop!!!! si és que em puja un noséquè per dins que...
Estic més emocionat que quan l'Iniesta va marcar a Stamford Bridge.
Visca el Nàstic i les cròniques victorioses!
Gran crònica jordiii!!! Això mereix una altra victòria... uuuuuuffff orgàsmic!! :D FORÇA NASTIC!
Ja li vaig dir personalment a l'Eidur
UNA CRONICA APUSTUFLANT!!!!
LA MILLOR CRONICA QUE HA TINGUT EL NASTIC I EL BLOG
Els pels s'em van posar de punta, em vaig quedar sense paraules
Com be li vaig dir, creec que l'Eidur tindria que ser el croniste oficial del Nastic, croniques com aquesta, va fer que el blog tingues divendres 48 visites, record de visites en un dia.
AMUNT NASTIC!!!!
Publicar un comentario