A la mateixa hora que els més carrossilles tenien el Cuentame, els canutaires l'Efectivament, els més cinèfils Minority Report o Una historia de Brooklyn o Cartes des d'Iwojima i els més catxondos remataven el Polònia...set xais vestits de verd pasturaven a un camp de futbol de la part alta de Barcelona. Perquè hi eren? Perquè ho feien? El bany futbolístic era previsible, una temperatura de 10 graus també, els biorritmes alterats a les 23 hores de la nit...Doncs ho feien per l'amor a uns colors i a l'art. El resultat, un dels habituals aquesta temporada i de fet calcat a la primera volta...un 6 a 1 no dóna gaire marge a l'optimisme. Després de 50 minuts corrent darrera la pilota, veient com el rival et balla i amb la lògica apalastant que un gol deixa lloc a un altre és complicat estar tensionat i creure en nosaltres mateixos però és l'únic camí que ens queda. Si se'ns pixen,se'ns pixen i a mirar endavant. Contents amb el gol d'oportunisme d'en Victor. I a esperar dies millors, que segur que vindran!
No hay comentarios:
Publicar un comentario