Dijous passat
es va demostrar una vegada més, que frases típiques, "el futbol és així",
"el futbol de vegades és injust", "l'equip va saber estar a l'altura
de les circumstàncies", "a vegades es guanya, de vegades es perd",
... són certes !!!
El Nàstic afrontava
el partit contra un vell conegut, amb la baixa de Joan, al principi es comptava
amb 7 jugadors disponibles, suficients per a ser 2 canvis i poder fer rotacions.
Però la mala
sort es va apoderar de l'equip, en els inicis del partit, Uri arribava tard i
als 2 minuts de l'inici, un dels referents de l'equip havia de deixar el
terreny de joc per una punxada en un dels seus bessons.
Així doncs, el
Nàstic es quedava sense jugadors per poder fer substitucions.
Conscients d'aquest
gran contratemps, la mentalització dels 5 jugadors era total.
El Voll Downs,
físicament superiors, buscaven la porteria de Cescu però es topaven amb un gran
mur defensiu.
La
concentració era màxima i cada jugador anava traient forces d'on podia, els dos
equips tenien oportunitats per obrir el marcador, però no es va moure durant
els primers 20 minuts.
El desgast va
ser total per part de tot el Nàstic que sense poder fer cap canvi, estava fent
un partit de collons!!!!.
Més centrats
en defensar, els atacants es multiplicaven per buscar gol i defensar.
En defensa
perfectes, lluitadors i sacrificats, el compromís era total.
Al descans, el
cansament era evident en els jugadors, però amb el cap alt i amb ganes d'acabar
el partit amb la major dignitat possible.
A la segona
part, el Nàstic va sortir amb la mateixa mentalitat, aguantar, defensar i
intentar buscar algun gol, el Voll Downs poc a poc, s'anava posant nerviós al
veure que no podien avançar-se al marcador.
Sobre el minut
5, l 'equip
veia una mica la llum, Uri arribava al camp i es podia començar fer rotacions.
Els locals amb
4 canvis, no baixaven la intensitat, encara que tenien les ocasions més clares,
el Nàstic aguantava l'envestida fins i tot amb alguna oportunitat també per
marcar.
Però sobre el
minut 12, després d'una possible falta sobre Vati, el Voll Downs aconseguia
recuperar la pilota prop de la àrea del Nàstic i marcar el 1-0.
En els pocs
minuts que faltaven per finalitzar el partit, el Nàstic no va baixar la seva
concentració ni les seves ganes, però el marcador no es va moure més.
Derrota però
victòria al gran sacrifici i entrega de tot l'equip.
Possiblement
un dels millors dels últims anys !!!
Jugar així amb
aquest grup és gran plaer !!!
La mala
notícia, la lesió de Karlos, que el deixarà algunes setmanes sense poder jugar,
tot l'equip espera que es recuperi el més aviat possible per tornar a comptar
amb ell, ja que l'equip el necessita.
Després del
partit, l'equip va anar a sopar i gaudir del gran partit jugat !!
La frase del
partit va ser.....
"EM
PENSAVA QUE ERA LA PRIMERA PART", frase de Uri quan va arribar al camp!!!
TWITTER @nasticdplastic
El pasado jueves
se demostró una vez más, que frases típicas, "el futbol es así", "el futbol a veces es injusto",
"el equipo
supo estar a la altura de las circunstancias", "a veces se gana, a
veces se pierde",... son ciertas!!!
El Nàstic
afrontaba el partido contra un viejo conocido, con la baja de Joan, en un
principio se contaba con 7 jugadores disponibles, suficientes para ser 2
cambios y poder hacer rotaciones.
Pero la mala
suerte se apodero del equipo en los inicios del partido, Uri llegaba tarde y a
los 2 minutos del inicio, uno de los referentes del equipo tenia que abandonar
el terreno por un pinchazo en uno de sus gemelos.
Así pues, el Nàstic
se quedaba sin jugadores para poder hacer substituciones.
Consciente de este
gran contratiempo, la mentalización de los 5 jugadores era total.
El Voll Downs, físicamente
superiores, buscaban la portería de Cescu pero se topaban con un gran muro
defensivo.
La concentración
era máxima y cada jugador iba sacando fuerzas de donde podía, los dos equipos tenían
oportunidades para abrir el marcador, pero no se movió durante los primeros 20
minutos.
El desgaste fue
total por parte de todo el Nàstic que sin poder hacer ningún cambio, estaba
realizando un partido de cojones!!!!.
Más centrados en
defender, los atacantes se multiplicaban para buscar gol y defender.
En defensa
perfectos luchadores y sacrificados, el compromiso era total.
En el descanso, el
cansancio hacia mella en los jugadores, pero con la cabeza alta y con ganas de
acabar el partido con la mayor dignidad posible.
En la segunda
parte, el Nàstic salió con la misma mentalidad, aguantar, defender e intentar
buscar algún gol, el Voll Downs poco a poco, se iba poniendo nervioso al ver
que no podían avanzarse en el marcador.
Sobre el minuto 5,
el equipo veía un poco la luz, Uri llegaba al campo y se podía empezar hacer
rotaciones.
Los locales con 4
cambios, no bajaban la intensidad, aunque tenían las ocasiones más claras, el Nàstic
aguantaba la envestida incluso con alguna oportunidad también para marcar.
Pero sobre el
minuto 12, después de una posible falta sobre Vati, el Voll Downs conseguía
recuperar la pelota cerca de la área del Nàstic y marcar el 1-0.
En los pocos
minutos que faltaban para finalizar el partido, el Nàstic no bajo su concentración
ni sus ganas, pero el marcador no se movió más.
Derrota pero
victoria al gran sacrificio y entrega de todo el equipo.
Posiblemente uno
de los mejores partidos de los últimos años!!!
Jugar asi con este
grupo es gran placer!!!
La mala noticia,
la lesión de Karlos, que lo dejara algunas semanas sin poder jugar, todo el
equipo espera que se recupere lo antes posible para volver a contar con el, ya
que el equipo lo necesita.
Después del
partido, el equipo se fue a cenar y disfrutar del gran partido jugado!!
La frase del
partido fue....
"PENSABA QUE
ERA LA PRIMERA PARTE", frase de Uri cuando llego al campo!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario