No és un adéu, és un fins aviat…Em miro el blog… no em veig amb cor d’escriure-hi el meu adéu... el meu fins aviat..
Passo amb cotxe per la sortida 7 de la ronda de dalt i no em crec que no torni a trepitjar la gesta més pia…
Miro un partit de futbol per la tele i les llàgrimes m’enterboleixen els ulls, perquè ja no tornaré a trencar cames a l’eix de la defensa…
Obro l’aixeta de la dutxa, agafo el sabó, la tovallola, i m’adono que no us tornaré a veure en tot el vostre esplendor…
Diuen que, a la vida, els canvis són necessaris.
-Perquè no sigui monòtona –afirmen uns.
-Perquè tot vagi millor- asseveren altres.
El cas és que sovint has de sacrificar alguna cos per un passet endavant. I aquesta vegada –i a causa d’un horari mig nocturn, mig after-hour, que dic jo- li ha tocat al futbol, al meu nàstic.
M’en vaig amb el cor encongit, sí, però me’n vaig tranquil, perquè sé que deixo l’equip en bones mans, perquè entenc que ho donat tot per aquest nàstic, que he suat amb orgullo la nostra samarreta. Ja sigui groga o verda, ja porti el 5 o l’11, ja marqui gols de cap o provoqui penals i faltes…
Costarà, perquè els records són imborrables, perquè sou collonuts, dins i fora del camp. Però jo confio que la feina, la salut i les lesions em permetran tornar a calçar les botes i a compartir derrotes, empagts i alguna victòria amb vosaltres.
Res, que visca el Nàstic. Sempre.
Una abraçada.
Roco
Passo amb cotxe per la sortida 7 de la ronda de dalt i no em crec que no torni a trepitjar la gesta més pia…
Miro un partit de futbol per la tele i les llàgrimes m’enterboleixen els ulls, perquè ja no tornaré a trencar cames a l’eix de la defensa…
Obro l’aixeta de la dutxa, agafo el sabó, la tovallola, i m’adono que no us tornaré a veure en tot el vostre esplendor…
Diuen que, a la vida, els canvis són necessaris.
-Perquè no sigui monòtona –afirmen uns.
-Perquè tot vagi millor- asseveren altres.
El cas és que sovint has de sacrificar alguna cos per un passet endavant. I aquesta vegada –i a causa d’un horari mig nocturn, mig after-hour, que dic jo- li ha tocat al futbol, al meu nàstic.
M’en vaig amb el cor encongit, sí, però me’n vaig tranquil, perquè sé que deixo l’equip en bones mans, perquè entenc que ho donat tot per aquest nàstic, que he suat amb orgullo la nostra samarreta. Ja sigui groga o verda, ja porti el 5 o l’11, ja marqui gols de cap o provoqui penals i faltes…
Costarà, perquè els records són imborrables, perquè sou collonuts, dins i fora del camp. Però jo confio que la feina, la salut i les lesions em permetran tornar a calçar les botes i a compartir derrotes, empagts i alguna victòria amb vosaltres.
Res, que visca el Nàstic. Sempre.
Una abraçada.
Roco
2 comentarios:
Trobarem a faltar les teves entrades al rival, trobarem a faltar aquests xuts de pilota treient-la de l'àrea quan hi ha perill de gol, trobarem a faltar els teus comentaris afins que ens treuen de més d'un ensurt...
Proposo penjar la semarreta del millor defensa del Nàstic al hall of fame. Visca en Roco. Et trobarem a faltar, no tardis en tornar.
Ip, ip!! Urra!!
En resposta a un Sentit comiat:
Les llàgrimes em corren galta a vall per l'emoció de tan sentit comiat.
En primer lloc dir-te que et trobarem a faltar. Roco, Girafot, l'home del metre en horitzontal y del parell en vertidcal...
Gràcies encara! que quan la nostàlgia ens ofegui el cor, sempre tindrem l'opció de gaudir de la teva mel·losa i tendre veu - a partir de las 6h , cada matí a la ona de les ones, al 1002.8 LA VEU serà allà per enfrontar-nos al més difícil del partits - aixecar-se cada matí per lluitar el dia a dia-
La pèrdua de tan alta figura ens ha d'unir i fer forts. Recordem-lo en tot el seu esplendor: corrent la banda, rematant de car, posant la cama, ensabonant-se a la dutxa....
Una pèrdua amb totes les lletres.
Cuida't molt i et desitgem moltes victòries a la vida. Començant per la teva esposa Anna, "conquistada" de fa temps... i el que serà el teu proper gran repte; despertar catalunya.
Que els deus et siguin propicis.
Et mantindrem al corrent de les nostres trifulques.
Molts records i Molta sort.
Cuida't i fins aviat.
marc, markitus-graells. The 4th!
Un cheerleader nostàgic, sobremotivat i incondicional... amb un parell de pompons!
Nastic 4-ever!
Publicar un comentario